El Santuari-Basílica

Al llarg de la història, moltes parelles que no sabien per què però no aconseguien tenir fills, s'han adreçat fins aquí per demanar-ne. Amb una pregària davant la creu, i posant el cap a l'olla mentre tocaven la campana, han obtingut el do de la fertilitat.

No hi ha una explicació lògica, tanmateix el fet és real i es repeteix assíduament. Sovint pugen parelles a Núria a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d'haver posat el cap a l'olla.

L'origen llunyà el trobem, segons el folklorista Joan Amades, en un megàlit o un menhir que antigament hi havia a la vall. Les creences paganes afirmaven que les dones que hi fregaven el cos tenien assegurada la fertilitat. Des dels inicis fins als nostres dies la simbologia de la fertilitat ha estat sempre present a Núria.

Amb motiu d'un congrés franciscà celebrat l'any 1914, s'impulsà la construcció d'un viacrucis entorn d'ermites i santuaris. A Núria es respongué ràpidament a la proposta i l'any següent el bisbe Benlloch ja en posava la primera pedra.

La construcció de les diferents estacions se sufragà amb aportacions d'associacions i devots, i es perllongà fins a l'any 1963. El viacrucis de Núria, situat al camí de la coma del Clot, destaca pel seu caràcter monumental i per l'estil escultòric divers i sorprenent de cadascuna de les estacions.

Darrerament l'escultor i pintor del Ripollès, Domènec Batalla, va restaurar el Viacrucis de Núria ideant un nou cambril en forma d'ull, on l'iris és la Mare de Déu i la base, en forma d'ala, simbolitza la pau i l'espiritualitat.