Vall de Núria al Ripollès
TOT UN MÓN DE SENSACIONS DES DEL PRIMER MOMENT
L'estació de muntanya Vall de Núria, d'una riquesa natural i paisatgística única, està situada dins del Pirineu Oriental, en el terme municipal de Queralbs. Dominant un dels punts més elevats de la Vall de Ribes, està envoltada per cims de gairebé 3.000 metres i d'on neixen multitud de fonts i torrents.
Us proposem gaudir d'aquest paisatge espectacular d'alta muntanya amb un transport singular: el tren cremallera. El cremallera té un recorregut de 12,5 km i supera un desnivell de més de 1.000 metres.
Gestionada per Turisme i Muntanya de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, sempre s'ha vetllat pel manteniment d'aquest ric patrimoni natural, implantant i aplicant un sistema de gestió mediambiental en totes les activitats desenvolupades. Tot això d'acord amb les exigències recollides en la norma ISO 14001. D'altra banda, l'estació d'esquí ha obtingut la Q de qualitat, que atorga l'Institut per a la Qualitat Turística.
Descobreix un entorn incomparable on les aigües del riu Núria poden escolar-se només per unes estretes i profundes gorges excavades enmig d'aquesta roca dura, fins trobar-se amb la vall del Freser, riu que a Ripoll s'uneix al Ter.
LA HISTÒRIA
La situació geogràfica ha determinat la història de Núria. Les pastures de la vall foren objecte de transacció entre comtes i monestirs; un fet que, probablement, explica l'origen del santuari. Posteriorment, el Tractat dels Pirineus transformà Núria en una plaça fronterera i la posà en el punt de mira de militars. A començament del segle XX Núria coneix l'inici dels esports de muntanya i de neu a Catalunya.
Va ser, també, l'escenari escollit per la Generalitat de Catalunya republicana per redactar el projecte de "l'Estatut del 1932", que per això s'anomena "l'Estatut de Núria". La imatge de la Mare de Déu de Núria patí l'exili, de 1936 a 1942, a causa de la Guerra Civil i, més tard, romangué segrestada un quant temps (1967-1972) per patriotes catalans.
L'ORIGEN LLEGENDARI DE NÚRIA
Núria compta amb un riquíssim llegendari però, sens dubte, el relat cabdal és el de la troballa de la Mare de Déu. Segons la llegenda, Sant Gil, nascut a Atenes, nomenat bisbe de Nimes, va esculpir la imatge quan feia vida d'ermità a la vall entre els anys 700 i 703. Amb la campana convocava els pastors de l'entorn, els evangelitzava davant la creu que ell mateix havia esculpit i també els hi donava de menjar, cuinant-lo en una olla.
Així campana, creu i olla esdevindran símbols de Núria. La predicació sovint va acompanyada de persecució i quan aquesta es va originar, va veure's obligat a marxar de la vall i va deixar la Verge oculta en una petita cova. L'any 1072, per inspiració divina, un home anomenat Amadeu va venir des de Dalmàcia a la recerca d'unes relíquies de Maria. Uns pastors que coneixien la tradició de Sant Gil el van ajudar a aixecar una modesta capella (origen del Santuari). Absent ja Amadeu, els pastors van retrobar la imatge que, més tard, va resultar impossible de portar en processó a Queralbs, "perquè volia quedar-se a Núria".
CREMALLERA DE NÚRIA
1919 El ferrocarril transpirinenc de la línia Barcelona-Puigcerdà arriba a Ribes de Freser.
1928 S'inicien les obres de construcció del cremallera.
1930 El 30 de desembre la primera locomotora arriba a Núria.
1931 El 22 de març s'inaugura la línia.